![]() |
|
Spaces home EstherPhotosProfileFriendsMore ![]() | ![]() |
|
Esther
September 13 "La vuelta al cole"Avui 13 de setembre, ha estat el segon dia de classe, sí, ja tornem al mateix de sempre: matinar, metros, gent, cafès, classes, diapositives, blas, demostracions, etc etc, tot i que de moment encara no hem d'estar tancats a la biblio (vaja avui he tornat a ser a la sala d'estudis una estoneta, però ja està :) ).
Suposo que durant el curs no crec que actualitzi això gaire, més aviat estaré pel fotolog. Espero que aquest any tot vagi (des del principi) millor que el passat.
I què més puc dir com a introducció del nou curs? Doncs que les vacances van moooolt bé i són molt necessàries, jo per mi tornaria a posar-me a finals de juliol i apa, vine aquí estiuet ^^
Viatges, amunt, avall, maletes perdudes, trens, descans, passejos, vaja que ha estat una mica un no parar però ha estat prou bé.
I res, que espero marxar a dormir d'aquí no gaire o demà ens costarà aixecar-nos :)
BONA NIT i fins aviat!
July 13 BONES VACANCESHola!!!
Per fi va acabar "juliol"!!!!
I...estic de vacances!!! Bé, ben bé tota la FME ho està!!!
I.... 4/5 ^^ ,
Vaja que estic molt contenta, no m'ho esperava pas, l'any vinent... més Geo...("quina il·lusió")
I com que em va agradar això de fer tants exàmens en pocs dies... doncs 24 matricula i 25 examen de teoria del carnet... així que ara torno a estar estudiant :S però o ara o mai, així que vaig decidir anar avançant la teoria i amb una mica de sort aprovar-la, i sinò doncs al setembre tot tornarà a començar unió carnet.
I ara m'acomiado per una temporada, (bé.. potser torno abans del previst a escriure) i només us destijo:
BONES VACANCES!!!
Fins aviat! June 21 Juliol...juliolHola!
Ja sé que fa uns quants dies que no actualitzo, ni dono gaires senyals de vida, així que ho farem ara (no perquè no tingui res a fer... doncs... m’havia proposat estudiar aquesta nit una estona A.Real... però estic massa cansada).
El resum d’aquests dies:
Van acabar tots els exàmens, amb no gaires bones notícies...vaja tot un desastre d’any... així que aquest juliol toca arreglar una mica el panorama, o almenys intentar-ho.
Què més ha passat aquests dies?
Doncs just acabar exàmens finals tocava prendre’s un cap de setmana de tres dies de descans, i què se li acut fer al meu cos? Posar-se malalt!!!! Així que divendres una mica de festa, dissabte a dormir i diumenge després de dinar al llit...així que la tornada a la biblioteca es va haver d’aplaçar un parell de dies.
Ara ja només queden dues setmanes (i un dia sencer) per poder tenir vacances de debò, condició necessària per poder començar de nou un nou any a la FME.
I bé, durant aquestes setmanes toca preparar... 1.... 2....3...4.... i... (sí, ara potser algun lector em dirà que no ho faci (jo tmb ja estava convençuda de fer-ne només 4) )..... ..... 5 assignatures.
En principi només anava a 4 però ahir...desprès de parlar un moment amb un expert en topologia... vaig començar a dubtar... dubtar... dubtar.... i....vaig decidir sumar-hi un examen més.
Crec que m’equivoco, però... bé... que hi farem, sóc una mica tossuda i indecisa potser.
Mmmmh... aps!! Jejeje m’ha mare ja té la samarreta de Mates d’aquest any, al igual que la profe de pintura!!! (el barri es comença a plagar de tors que es converteixen en gerres de cervesa!!!)
Per avui, això és tot, demà un altre dia a la FME!
Ah!! No ho recordava!!! Passeu un feliç Sant Joan tots/es aquells/es que pogueu!!! May 22 Dies pre-examensDilluns 21,
Els exàmens ja estan aquí, aquest mateix divendres ens estrenem amb Anàlisi Real… ai ai… patirem, patirem…
Les classes van acabar farà dos dies i ara només ens queda el pitjor: estudiar, estudiar, estudiar i fer exàmens… i… veure…. Una nota superior a 5 la qual implicarà una gran alegria o una nota inferior a aquesta i juliol ens esperarà carregat d’exàmens i no pas de sorpreses.
Aquest ha estat el primer cap de setmana de només estudiar…
Dimarts 22,
Avui ha tocat dia d’Anàlisi desprès d’ahir dedicar-lo a IO... (la qual cosa va ser sorpresa per molta gent) “Esther!! Què fas fent IO???? No tens examen d’Anàlisi???!!” Però bé, no m’empedeneixo pas, ara ja sé que hem fet a IO durant el curs :P
També avui hem descobert que somien alguns professors ^^, hi ha qui fa stage de Go a l’estiu i d’altres colònies amb Fourier... i si fem Fourier i Go?? Què en podria sortir?
Després d’una tarda una mica decebedora, i sense treure res en clar, només que molta gent després de la pregunta: “Si haguessis de tornar a escollir una carrera, tornaries a escollir Mates?” ha contestat que no tornaria a fer Mates, ara només ens queda pensar que els propers dies seran millors. May 06 FIRA D'ENTITATS DE LES CORTSFIRA D'ENTITATS DE LES CORTS Aquest cap de setmana ha estat complet, dissabte va ser la Fira d'Entitats de les Corts i com no Gofme hi va ser present amb una paradeta. Crec que aquest any va ser millot que l'altre, hi havien moltes activitats i tallers per nens/es a més de zones de joc per a ells :)
Tot i que, no tothom que hi participava era un nen o nena... ejem... jo hi vaig participar en dos tallers :P i ho vaig passar molt bé, a més d'aprendre a fer sargantanes amb boletes de colors i un filferro ^^, a l'altre al que hi vaig participar consistia en fer un retallable i muntar-lo, on t'acabava quedant com un forn, però un forn diferent. La paradeta tenia fets amb cartró com una caixes de 40x30 dins d'aquesta hi havia una altra caixa sense tapa més petita on hi havia una pizza dins junt amb un termòmetre (el qual marcava en més d'un 100ºC) on la pizza es feia ja que el sol hi entrava per sobre (era un plàstic) i per dins la caixa tot era paper de plata, per tant els rajos es reflectien i gràcies a posar paper de diari entre les dues caixes el calor no sortia, és a dir, el paper feia d'aïllant tèrmic. Era una representació (tal com va dir un noi que estava al taller) de l'escalfament global. Si feies el taller et regalaven un suc i un tros de pizza feta per aquests especials forns :)
Ah.. i ho oblidava, també (aquest cop per la tarda) vaig participar a un altre taller on si el feies et regalaven un clavell xD, el taller tenia com a nom : LOGOSOFIA, sí... sembla alguna cosa xunga, i ho és. Havies de triarr una de les frases que hi havia per allà (totes parlaven de felicitat, amistat, etc ) i escriure en un full que et donaven en el qual havíem de posar les nostres dades, el que ens feia sentir o el que en pensàvem de la frase. Vaja, que tant l'Anna com jo vam escriure un bon bla (a més de falsificar les dades... ejem ejem...) i vam tenir un clavellet :P
I avui primer diuemenge de maig, com bé la majoria sap és el dia de la Mare, així que hi ha hagut dinar fora de casa, on ha vingut la Pauleta ^^ (deu meu, aquesta nena de gran serà un perill...) i no gaire més a explicar.
En resum:
El proper any tornarem a la fira d'entitats i portaré a la Pauleta (mmm... potser ja li puc anar ensenyant a jugar a Go...) i feliç dia de la mare!!!
April 28 Per què no actualitzar?Benvinguts/es,
Com haureu pogut comprovar fa molt que no actualitzo, però bé, per què no fer-ho??
Així que avui actualitzaré parlant de la funció Gamma, funció la qual em pensava que desprès de Probabilitat i Estadística mai la faria servir, però ahir vaig descobrir que això no era pas cert :)
De vegades va bé fer segons quin canvi de variable per tal que ens acabi sortint aquesta integral, de la qual en coneixem el seu valor. Posats a fer, a més d'actualitzar el que és el blog, he afegit unes fotos... ejem... unes fotos relacionades amb el Go (tornejos que han estat realitzats durant aquest any per Gofme (www.gofme.net), doncs mai és tard per aprendre'n.
Fins aviat!!! Que vagi molt bé el pont!
March 02 El mito de la cavernaEl mito de la caverna es una explicación alegórica, realizada por Platón en el VII libro de La República, de la situación en que se encuentra el ser humano respecto del conocimiento Así Platón explica su teoría de la existencia de dos mundos: el mundo sensible (conocido a través de los sentidos) y el mundo de las ideas (solo alcanzable mediante la razón). Platón describió en su mito de la caverna una gruta cavernosa, en la cual permanecen desde el nacimiento unos hombres hechos prisioneros por cadenas que les sujetan el cuello y las piernas, de forma que únicamente pueden mirar hacia la pared del fondo de la caverna y no pueden escapar. Justo detrás de ellos, se encuentra un muro con un pasillo y, seguidamente y por orden de lejanía respecto de los hombres, una hoguera y la entrada de la cueva que da al mundo, a la naturaleza. Por el pasillo del muro circulan hombres cuyas sombras, gracias a la iluminación de la hoguera, se proyectan en la pared que los prisioneros pueden ver. En este mito, el ser humano sería identificado con los prisioneros. Las sombras de los hombres y de las cosas que se proyectan, son las apariencias, es decir, lo que captamos a través de los sentidos y pensamos que es real (mundo sensible). Las cosas naturales, el mundo que está fuera de la caverna y que los prisioneros no ven, sería el mundo de las ideas, en el cual, la máxima idea, la Idea del Bien , es el sol. Uno de los prisioneros logra liberarse de sus ataduras y consigue salir de la caverna conociendo así el mundo real. Es este prisionero ya liberado es el que deberá guiar a los demás hacia el mundo real, es el símbolo del filósofo. La situación en la que se encuentran los prisioneros de la caverna viene a representar el estado en el que permanecen los seres humanos ajenos al conocimiento, únicamente aquellos capaces de superar el dolor que supondría liberarse de las cadenas, volver a mover sus entumecidos músculos podrán contemplar el mundo de las ideas con sus infrautilizados ojos. Este tipo de alegoría, en la que pone de manifiesto como los humanos podemos engañarnos a nosotros mismos o forzados por poderes fácticos, es repetida durante la historia por muchos filosofos u otros autores, como Calderón de la Barca con La vida es sueño. Ejemplos más modernos pueden ser el libro Un mundo feliz (Huxley, 1932) o la pelicula Matrix (especialmente la primera). January 27 ROMANCE DE LA DERIVADA Y EL ARCOTANGENTEROMANCE DE LA DERIVADA Y EL ARCOTANGENTE
Veraneaba una derivada enésima en un pequeño chalet situado en la recta del
infinito del plano de Gauss, cuando conoció a un arcotangente simpatiquísimo
y de espléndia representación gráfica, que además pertenecía a una de las
mejores familias trigonométricas. Enseguida notaron que tenían propiedades
comunes. Un día, en casa de una parábola que había ido a pasar allí una
temporada con sus ramas alejadas, se encontraron en un punto aislado de un
ambiente muy íntimo. Se dieron cuenta de que convergian hacia límites cuya
diferencia era tan pequeña como se quisiera. Había nacido un romance.
Acaramelados en un entorno de radio épsilon, se dijeron mil teoremas de
amor. Cuando el verano pasó, las parábolas habián vuelto al origen, la
derivada y el arcotangente eran novios. Entonces empezaron los largos paseos
por las asíntotas siempre unidos por un punto común, los interminables
desarrollos en serie bajo los conoides llorones del lago, las innumerables
sesiones de proyección ortogonal. Hasta fueron al circo, donde vieron a una
troupe de funciones logarítmicas dar saltos infinitos en sus
discontinuidades. En fin, lo que eternamente hacían los novios. Durante un
baile organizado por unas cartesianas, primas del arcotangente, la pareja
pudo tener el mismo radio de curvatura en varios puntos. Las series
melódicas eran de ritmos uniformemente crecientes y la pareja giraba
entrelazada alrededor de un mismo punto doble. Del amor había nacido la
pasión. Enamorados locamente, sus gráficas coincidían en mas y mas puntos.
Con el beneficio de unas ventas de unas fincas que tenían en un campo
complejo, el arcotangente compró un recinto cerrado en el plano de Riemann.
En la decoración se gastó hasta el último infenitésimo. Adornó las paredes
con unas tablas de potencias de "e" preciosas, puso varios cuartos de
divisiones del término independiente que costaron una burrada. Empapeló las
habitaciones con las gráficas de las funciones mas conocidas, y puso varios
paraboloides de revolución chinos de los que surgían desarrollos
tangenciales en flor. Y Bernoulli le prestó su lemniscata para adornar su
salón durante los primeros días. Cuando todo estuvo preparado, el
arcotangente se trasladó al punto impropio y contempló satisfecho su dominio
de existencia. Varios dias después fue en busca de la derivada de orden “n”
y cuando llevaba un rato charlando de variables arbitrarias le espetó sin
mas:
_¿Por qué no vamos a tomar unos neperianos a mi apartamento?
De paso lo conocerás, ha quedado monísimo.
Ella, que le quedaba muy poco para anularse, tras una breve
discusión del resultado, acepto.
El novio le enseñó su dominio y quedó integrada. Los neperianos y una música
armónica simple, hicieron que entre sus puntos existiera una correspondencia
unívoca. Unidos así, miraron al espacio euclideo. Los astroides rutilaban en
la bóveda de Viviany...¡Eran felices!
_¿No sientes calor?-dijo ella.
_Yo si.¿y tú?
_Yo también.
_Ponte en forma canónica, estarás mas cómoda. Entonces él le fué quitando
constantes. Después de artificiosas operaciones la puso en paramétricas
racionales...
_¿Qué haces? Me da verguenza...-dijo ella.
_Te amo, yo estoy inverso en ti...!Déjame vesarte la ordenada en el
origen...! No seas cruel...! ven...! Dividamos por un momento la
nomenclatura ordinaria y tendamos juntos hacia el infinito... El la acarició
sus máximos y sus mínimos y ella se sintió descomponer e | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||